La quarta edició del Festival 42 s’acomiada amb més de 7.500 visitants que han pogut gaudir d’alguns dels autors més destacats del gènere fantàstic, com Ted Chiang, Catriona Ward o Mónica Ojeda

Si bé és cert que el Festival 42 d’enguany ha finalitzat, podem sentir-nos alleujats per no haver acabat en flames. Més de 7.500 persones s’han acostat al recinte de Fabra i Coets per gaudir de les 73 activitats, entre xerrades, taules rodones, tallers o rutes, que han emmarcat una edició plena de sorpreses. Ted Chiang, Rebeca Yarros, Mónica Ojeda, Catriona Ward, Lisa Tuttle i Slvej Balle es compten com alguns dels autors internacionals més destacats. Tanmateix, les escriptores de casa nostra han protagonitzat grans moments al festival, com la inaudita reflexió de l’inefable mar amb l’escriptora Lucia Pietrelli (Deimos, de Males Herbes), la traductora i autora Berta Creus (Fins a l’última pedra, de Males Herbes) i la publicista i narradora debutant Gemma Calduch (Si sabessis el mar com és bonic, de La Magrana).

L’obra marina s’incorpora a l’imaginari català, juntament amb Els fils del mar (Specula) d’Inés Macpherson o Delta (Seix Barral) de Gabi Martínez. “Una onada és un diàleg de vida i històries. Aquestes noies desitgen alguna cosa i el mar es converteix en el seu mirall”, reflexiona Macpherson. El mar és metàfora per esdevenir cultura; tanmateix, no s’ha destacat fins fa poc. “El mar és un ésser viu trencat, embrutat, buidat i maltractat. Us sona? Per això faig el mirall amb les dones”, conclou.

La ciència-ficció també pren partida al Festival 42, en una reflexió sobre distopia i crítica social, sobre un corrent continu de creativitat. Des de la space opera fins a la novel·la especulativa, el gènere gaudeix de bona salut. Uns textos que, com que no compten amb conclusions (o potser sí), conviden el lector a imaginar futurs possibles. 

© Albert Canalejo

Ricard Efa: “La ciència-ficció és com el heavy metal, sempre torna.

Un Festival 42 dracònic

De les flames del drac pot arribar a sobreviure tota una troballa sense precedents. A més d’una exposició i una ruta literària sobre aquestes criatures, també s’han presentat noves històries. El medievalista i historiador italià Emanuele Arioli recupera la llegenda del Ségurant, el caballero del dragón (Editorial Folioscopio), un manuscrit d’origen artúric inèdit. El jove protagonista participa en el torneig de Winchester per arribar a ser un cavaller de la taula rodona; tanmateix, Morgana, la germana malvada del rei Artur, enganya a Ségurant amb la il·lusió d’un drac. “Ségurant vol convertir-se en un heroi, per aquest motiu s’encamina a perseguir la bèstia”, assegura Arioli. “De fet, Morgana menteix als cavallers sobre que Ségurant és una il·lusió, fent que l’oblidin. Paradoxalment, la història també es va oblidar”, ironitza l’autor. 

Durant deu anys d’investigació per biblioteques de tot el món, Arioli recupera la tradició cavalleresca per resoldre el trencaclosques d’uns vint-i-vuit manuscrits medievals. “El motiu pel qual es va perdre la història és un misteri. Però ho podem sospitar”, assegura l’historiador. “Prop d’un 90% dels escrits de l’edat mitjana s’han perdut, molts per incendis”, detalla Arioli. L’historiador s’interessa pel relat des de la seva infantesa, quan el seu avi narrava amb titelles les llegendes artúriques. Ségurant torna de l’oblit en forma de novel·la i, segons ha confirmat l’autor, també en còmic amb Norma Editorial pel pròxim 22 de novembre.

El medievalista i historiador italià Emanuele Arioli al Festival 42 presentant Ségurant, el caballero del dragón (Editorial Folioscopio). © Albert Canalejo

Els Premis 42

Els Premis 42 van ser motiu de celebració i festeig. Carlota Gurt, Joan Roca, Anna Llisterri, Mireia Lleó, Edgar Cotes, Elaine Vilar Madruga, Cristina Macía, Beatriz Alcana, Patricia García-Rojo i César Mallorquí són els guanyadors de la quarta edició dels Premis 42, que reconeixen els autors i autores i les obres més destacats en l’àmbit dels gèneres fantàstics. 

Premi 42 a la millor obra original en català 2024: Joan Roca, autor de Sota el fang (La Magrana). Per actualitzar l’imaginari de les Terres de l’Ebre tot barrejant-lo amb llegendes de folclors forans i per defugir el català central i fer una aposta clara i imaginativa per la pluralitat lingüística.

Premi 42 a la millor obra traduïda en català 2024: Anna Llisterri, per la traducció de Pregària per als tímids com els arbres, de Becky Chambers (Mai Més)

Premi 42 al millor clàssic traduït al català 2024: Carlota Gurt, per la traducció de La paret, de Marlen Haushofer (Angle)

Premi Alba 42 a la millor obra juvenil en català 2024: Mireia Lleó autora de Sota la cendra (Obscura). Per la seva honestedat a l’hora de construir un imaginari distòpic i fantàstic propi i per no fer concessions en la cruesa de la història.

Premi 42 Revelació en català 2024: Edgar Cotes, autor d’Un Àngel Cruel (Spècula). Per reafirmar una trajectòria creixent dins els gèneres fantàstics i per la valentia de ficcionar experiències pròpies, demostrant el valor catàrtic del terror.

Premi 42 a la millor obra original en castellà 2024: El cielo de la selva, d’Elaine Vilar Madruga (LAVA). Per la barbàrie sobre el cos reflectida en una selva famolenca i per la crítica descarnada i cruel sobre l’ús i l’abús del cos humà.

Premi 42 a la millor obra traduïda al castellà 2024: Cristina Macía, per la traducció de La bahía del espejo, de Catriona Ward (Runas). Perquè quan sembla que la troca no es pot embolicar més, arriba aquesta novel·la per mostrar que no ens podem fiar de res ni de ningú.

Premi 42 Revelació en castellà 2024: Beatriz Alcana, per la seva obra Teseo en llamas (Ediciones del Viento). Per ser un fulletó d’època en el qual els esdeveniments familiars del passat impregnen la vida d’una família espanyola representada a la perfecció.

Premi 42 a la millor obra juvenil en castellà 2024: Patricia García-Rojo per la seva obra El verano en que llegaron los lobos (SM). Per ser una faula moderna que ens recorda que l’important és aprendre superar les nostres diferències.

Premi 42 Honorífic 2024: César Mallorquí. Per la seva extraordinària capacitat per escriure gènere adreçat a tots els públics de manera precisa i inspirada i per haver estat mentor per a molts, primer acostament literari per a (gairebé) tots i un defensor del gènere en tot moment.

Foto de grup dels guanyadors del Festival 42 amb el comissari Ricard Ruiz a primer terme. © Albert Canalejo